Tot això sembla molta feina i probablement molts professors se sentiran desconcertats per tot el que els ve a sobre. Com començo a canviar la meva assignatura?
Doncs la millor resposta a això és que comencem ara mateix a canviar coses. Sens dubte, el que no és recomanable és canviar-ho tot de cop. Convé anar fent canvis a poc a poc.
Una bona manera de començar, per exemple, és elegir un tema del curs que estigui ben documentat i substituir les classes expositives en les quals es desenvolupa habitualment el tema per
· una tasca prèvia en la qual l’estudiant ha de treballar amb la documentació a casa i
· una activitat a classe, en petits grups, per aclarir els dubtes del tema i fer exercicis d’aprofundiment.
Una altra possibilitat per fer un primer pas consisteix a transformar les col·leccions de problemes, que segurament ja tenim preparades, en activitats i lliuraments. Per exemple, cada tema pot tenir una col·lecció de problemes que els estudiants han de fer primer individualment a casa i després en grup durant la classe o a fora, els quals poden reunir-se per aclarir dubtes i comprovar que ho han fet bé. El resultat d’aquesta reunió de grup pot ser un lliurament. Després es pot fer una prova individual amb exercicis molt semblants als del lliurament. Per fomentar l’ajuda mútua en l’aprenentatge de tots els membres del grup es pot puntuar a tots amb la nota del que va obtenir la pitjor qualificació. O, en una fórmula més positiva, si tots els membres del grup treuen més d’un 6, per exemple, s’apuja un punt a cada un d’ells.
També es poden anar introduint a classe tècniques d’aprenentatge cooperatiu, sense canviar excessivament tota l’estructura de l’assignatura.
El que cal tenir clar és que al principi, quan introduïm aquests petits canvis, el que en realitat es posa a prova no és sols el mètode sinó sobretot a nosaltres mateixos. Es posa a prova la nostra capacitat i confiança per fer les coses d’una altra manera i per justificar davant dels estudiants el perquè d’aquests canvis. Per part dels estudiants, aquests petits canvis no suposaran una gran alteració dels seus plantejaments i fins i tot trobaran que són interessants per trencar la monotonia.
En realitat, fins que no hàgim canviat com a mínim un 30 % del programa, i el 30 % del mètode d’avaluació corresponent, no apreciarem un canvi d’actitud seriós per part dels estudiants. I també cal tenir clar que aquest canvi d’actitud pot incloure inicialment un cert rebuig dels nous mètodes, quan es posi de manifest que han de treballar més hores, a casa, i que estaran sotmesos a un règim estricte de lliuraments. Però també cal tenir clar que les experiències prèvies indiquen que persistint en el mètode i millorant els aspectes que no funcionen bé s’acaben obtenint més bons resultats i tant els professors com els estudiants es mostren més satisfets. Finalment cal dir que encara que totes les tècniques actuen positivament de manera individual, quan se n’apliquen diverses de manera coordinada i coherent el seu efecte positiu es multiplica.
