Com podem estar segurs que els estudiants actuaran de manera honesta en aquest escenari?
Lamentablement, no són excepcionals els casos d’estudiants que copien treballs (dels companys o d’Internet). Sembla que el problema podria agreujar-se en un escenari en el qual augmenta el pes de la qualificació dels treballs que els estudiants fan sense el control directe del professor.
Són diverses coses, les que es poden dir sobre això. En primer lloc, no deixa de ser sorprenent aquesta falta de confiança que solem manifestar en relació amb els nostres estudiants. Sovint ens hi referim com a persones que no estan disposades a fer cap esforç per aprendre i que no dubtaran d’actuar de manera fraudulenta i saltar-se les regles per aconseguir el seu únic objectiu, que és aprovar. I fins i tot estem disposats a fer un esforç per desenvolupar eines per a la detecció automàtica de còpies (esforç que de vegades no estem disposats a dedicar a altres tasques docents més constructives).
Segurament aquesta falta de confiança es fonamenta en experiències desagradables que tots hem tingut en algun moment. Segons la nostra opinió, molts d’aquests casos d’actitud fraudulenta per part dels estudiants es deuen a un mal plantejament de la tasca. Per exemple, sol ser habitual que els professors plantegem un treball pràctic, que els estudiants han de fer en grup i el resultat del qual s’ha de lliurar en una data determinada, normalment al final del curs. Aquest treball sol estar desconnectat de la dinàmica habitual de les classes i no s’estableixen resultats intermedis ni se’n preveuen mecanismes de supervisió. Fins i tot, el treball sol tenir poc pes en la nota, probablement perquè el resultat no ens mereix una fiabilitat excessiva. Els estudiants de seguida se n’adonen i entenen que l’examen final continua sent allò que és realment important. En aquestes condicions, no és estrany que els resultats del treball ens decebin i que fins i tot algun dels estudiants no hagi fet cap més esforç que copiar el treball d’un altre, amb l’esperança que el professor no dediqui gaire temps a revisar aquesta muntanya d’informes que té sobre la taula, quan tothom sap que el que és realment important és l’examen final.
L’escenari pot canviar molt significativament si en el plantejament de la tasca s’utilitzen alguns ingredients bàsics, com ara:
· Proposar una tasca raonablement oberta en què cada estudiant (o grup) pot aportar “alguna cosa de la seva collita”.
· Establir una sèrie de resultats parcials que permetin fer un seguiment de la tasca.
· Oferir retroalimentació ràpida als estudiants, a partir dels resultats parcials.
· Dedicar un temps de classe a fer parts de la tasca.
· Assignar a la tasca una part de la qualificació final que sigui proporcional al temps dedicat.
La nostra experiència indica que si la tasca plantejada inclou aquests ingredients, la probabilitat d’actuacions fraudulentes per part dels estudiants es redueix significativament.
Finalment, un altre ingredient bàsic, que cal incloure en la llista anterior, és utilitzar l’efecte Pigmalió. Els experts en educació es refereixen d’aquesta manera al fenomen en virtut del qual les expectatives positives o negatives que es projecten sobre una persona determinada solen fer-se realitat. En altres paraules, si som capaços de projectar una expectativa positiva respecte al que esperem dels nostres estudiants i els ho manifestem sempre que podem, és més probable que aquestes expectatives se satisfacin. Tots aquests esforços que fem per evitar o detectar còpies donarien més bon fruits si els dediquéssim a plantejar reptes ambiciosos als estudiants i a manifestar obertament la nostra confiança en les seves possibilitats.
