No hi ha cap dubte que estem parlant de canvis molt importants en els nostres mètodes docents. Tanmateix, amb els mètodes tradicionals no ens ha anat tan malament. Potser hauríem de ser prudents i vigilar de no espatllar una cosa que funciona bé.
Efectivament, els mètodes tradicionals porten segles de vigència. Tanmateix, les propostes innovadores de les quals estem parlant tenen uns fonaments teòrics i experimentals de més d’un segle d’antiguitat.
La nostra resposta a la qüestió és la següent: acceptem que no ho hem fet tan malament, si amb això reconeixem que som sobre una magnífica plataforma de llançament per millorar la qualitat de la nostra docència. Al contrari, si en afirmar que no ho estem fent tan malament, el que pretenem és quedar-nos a viure a la plataforma de llançament, llavors posem sobre la taula els arguments següents en contra de la qualitat del sistema tradicional.
El rendiment acadèmic del nostre sistema universitari és molt baix (especialment baix en el cas de les enginyeries). Hi ha molts estudiants que no acaben la carrera i molt pocs l’acaben en el temps previst. No deixa de ser curiosa aquesta discussió prolongada sobre la durada adequada dels futurs títols de grau (han de ser tres o quatre anys?), quan la crua realitat és que la durada mitjana dels estudis d’enginyeria tècnica és superior als cinc anys i la durada mitjana dels estudis d’enginyeria és d’uns set anys.
L’empresa espanyola, que en bona mesura es nodreix de titulats de la nostra universitat, és a la cua d’Europa en innovació i en inversió en R+D.
Si bé la investigació científica a Espanya ha millorat en quantitat, no ho ha fet significativament en qualitat i impacte (seguim lluny dels nivells dels països que han de ser la nostra referència).
I el més preocupant des del nostre punt de vista és que els estudiants que s’acaben de titular a Espanya són els últims d’Europa en predisposició emprenedora. Aquest rànquing es va elaborar partint d’un qüestionari en el qual la pregunta clau era: «Ara que has acabat la carrera, preveus la possibilitat de crear la teva empresa?»
En resum, el sistema tradicional ha produït els millors titulats perquè és l’únic sistema que existeix. Se sap molt bé que les persones poden aprendre, malgrat que el sistema d’ensenyament no sigui el més adequat. Tanmateix, sembla obvi que el marge per a la millora és molt gran. La qüestió clau és: «No som capaços d’aconseguir alguna cosa més dels nostres estudiants?» La resposta és: «Sí, però hem de canviar la metodologia.»
