Sembla clar que tot això pot representar un increment notable del temps de dedicació del professorat a la docència. No pot portar-nos això a desatendre altres tasques igualment importants, com pot ser la recerca?
Certament, els professors tenim l’obligació de dur a terme diferents tipus d’activitats: docència, recerca, transferència de tecnologia, gestió, etc. Quant temps cal dedicar a cada cosa? La resposta no és fàcil i està relacionada amb el nostre nivell d’ambició en cada un d’aquests aspectes i amb els criteris de qualitat que vulguem imposar al nostre treball. El més pràctic és establir un temps de dedicació setmanal a la docència. A la nostra universitat, per exemple, solem dir que un professor té, a la setmana, al voltant de vuit hores de classe i unes sis hores de consulta. Això ens donaria un total de catorze hores de dedicació a la docència. Pot ser una bona referència. No hi dediquem més hores, però tampoc menys. I això sí, fem el millor treball possible en aquest temps (i també en el temps que hem decidit dedicar a les altres activitats pròpies del professor d’universitat).
Dit això, convé fer un parell d’indicacions. En primer lloc, convé diferenciar entre el temps que es necessita per canviar (o posar en marxa) una assignatura, d’acord amb els nous principis organitzatius, i el temps que es requereix per mantenir-la “en dansa”. És clar que en posar en marxa la nova assignatura és necessari fer un esforç extra per documentar-se, preparar materials, seguir molt de prop l’evolució del curs i reflexionar sobre el que cal millorar. Aquest esforç es redueix molt al cap d’un temps, quan l’assignatura s’ha consolidat i simplement cal mantenir-la en marxa, fase en què, de qualsevol manera, continuarà sent necessari un esforç important, per exemple, per fer el seguiment dels treballs dels estudiants. Tant l’esforç de posada en marxa com l’esforç de manteniment pot reduir-se si es planteja com una tasca en equip (cosa que tampoc no sol ser gaire habitual en els nostres departaments).
En segon lloc, tots hem viscut moments en què ha estat necessari fer prevaler una de les activitats per sobre de les altres. Per exemple, en els moments més durs de la tesi doctoral, hem reduït tant com hem pogut la nostra dedicació a altres activitats i hem aparcat projectes de millora per a un altre moment. En una certa època vam haver de fer un esforç especial per participar en els projectes de transferència de tecnologia que subvencionava la UE. I també hi ha hagut èpoques en què hem dedicat la major part del nostre temps a tasques de gestió, tan essencials per a la bona marxa dels departaments o les escoles i facultats. La docència també pot requerir aquests esforços especials per impulsar un projecte nou, encara que sigui a costa de rebaixar temporalment les nostres expectatives respecte a les altres activitats. I probablement ara estem en un d’aquells moments especials, en el qual la construcció de l’EEES ens planteja reptes molt importants en la docència, als quals no podrem respondre adequadament si no fem un pas cap endavant, si més no alguns de nosaltres, per liderar els projectes de reforma que tenim sobre la taula.
Finalment, convé remarcar que existeixen estratègies específiques que poden ajudar-nos a reduir el temps dedicat a la docència, sens perjudici de la qualitat del nostre treball. Vegem-ne algunes idees.
Tal com s’ha esmentat abans, l’ús de tècniques d’autoavaluació i avaluació entre companys permeten involucrar els estudiants com a ajudants en una de les tasques que més feina pot representar: el fet de produir retroalimentació freqüent i a temps sobre el nivell d’aprenentatge.
Hi ha algunes tasques que estem fent de manera habitual i que podem substituir per alternatives raonables que alliberin una part del nostre temps per dedicar-lo a altres activitats més productives. El cas més clar és el de les classes expositives, que poden substituir-se (si més no una part) per materials d’autoaprenentatge, que els estudiants treballen a casa. El temps que queda alliberat pot dedicar-se a preparar materials, corregir treballs, etc.
Quan s’utilitzen tècniques d’aprenentatge basat en projectes i de treball en grup, és habitual que una bona part del temps de classe s’usi perquè els grups puguin treballar junts. En certs moments d’aquestes sessions de classe, el professor simplement ha d’estar disponible per si algun grup el necessita i pot utilitzar aquell temps de classe per fer altres tasques, com per exemple (de nou) corregir treballs fets prèviament pels estudiants.
